Nom: Arnau
Cognoms: Menció Bou
Sobrenom: Arni
Edat: 23 anys
Data de naixement: 11/12/1985
Lloc de naixement: Vilobí d’Onyar
Nacionalitat: Catalana
Altura: 1m 66cm
Pes: 64kg
Posició: Migcampista
Un futbolista en actiu: Larsson
Un futbolista inactiu: Stoichkov
CLUBS ANTERIORS I CATEGORIES:
- Vilobí C.F. totes les categories des de l’any 1990 fins el 2001 (Molts ascensos en moltes categories diferents)
- Penya Esportiva Bons Aires temporada 2001/2002 Juvenil 1er Divisió
- Vilobí C.F. temporada 2002/2003 Juvenil Preferent
- U.E Cassà temporada 2003/2004 Juvenil 2na Divisió (Ascens)
- F.C. Vilobí temporada 2007/2008 – 2008/2009
- Quin és el millor record que tens de tots aquests anys?
El millor record són els inicis especialment, en els quals cada diumenge a primera hora tots els pares i fills quedàvem davant l’antiga seu social del Vilobí Club de Futbol i anàvem a jugar els partits, sovint contra nens que el dilluns ens trobàvem a classe i en fèiem broma del partit jugat el dia anterior. La majoria d’aquests pares i nens érem de Vilobí, i molts d’aquests nens a part de compartir vestidor compartíem escola i amistat. També hem quedo amb les desenes de persones que he conegut gràcies al futbol i amb els pocs però grans amics que hi he fet.
- Una experiència inoblidable?
Una experiència inoblidable va ser la temporada anterior, tot i que els resultats no acompanyessin feia goig veure de nou 16-17 nois residents a Vilobí jugant sota el nom del Vilobí. Pocs pobles poden dir que han aconseguit això, tot i que va ser breu, però molt i molt divertit.
- Una anècdota que recordaràs sempre?
Anècdotes n’he viscut moltíssimes, des de jugar contra en Messi fins a ser company de vestidor i de camp dels meus millors amics de Vilobí (Jose, Miguel, Mirs, Josep Duran, i un llarg etc.), fet inimaginable 3 anys enrere. També recordaré el regal que em van fer l’any passat els companys d’equip quan es va acabar la temporada (la samarreta signada) i sens dubte el sopar final de temporada a casa de la família Casteyó-Bou.
- Què és el primer que penses en saltar al terreny de joc?
Al saltar al camp el que ARA penso es en que ni jo ni cap company meu es lesioni i, sobretot, en que tots disfrutem del nostre hobby i acabem contents i fent cerveses a Can Ginesta tot rient-nos del partit. Abans pensava diferent, però ara i a 3era Regional crec que no pots pensar més enllà.
- Els teus gols van sempre dedicats a algú o no ho acostumes a fer?
No faig gols i els pocs que faig no els sé ni celebrar...però tinc pendent abans no acabi l’any dedicar-ne un a l’Albert Magallan, al Presi i als companys que m’aguanten cada entreno!
- Què n’esperes treure d’aquesta nova etapa al FC Vilobí?
Que la gent de Vilobí torni a anar al camp a veure futbol, que els companys que venen de fora es sentin com si fossin de Vilobí i, sobretot, que segueixi el bon rotllo que hi ha dintre d’aquest vestidor des de la temporada passada.
- Quin és el teu millor suport dins aquest club?
Dintre del vestidor crec que tots ens fem amb tots, no hi ha un suport especial, bé que es veritat que amb els companys de Vilobí és amb qui més confiança, els altres nouvinguts són gent molt sociable i “bona gent” amb els quals també hi ha cert vincle de confiança ja.
- Veus el futbol simplement com una diversió o realment busques intentar guanyar-t’hi la vida si es pogués en un futur?
Per mi el futbol ara per ara es un passatemps, un “hobby”, una manera de fer vida social i veure els amics, desconnectar del ritme diària, estar una mica en forma i no oblidar patrons importants de la vida com el companyerisme, sentiment de grup i equip, i, sobretot, respectar i aprendre de les persones que diària o setmanalment dediquen part del seu temps a que aquest petit club però gran família segueixi endavant i motivat (persones com en Caste, la Sandra, en Pau, en Carru, en Felip, l´Oriol, en Sergi Valverde, etc etc)
- On t’agradaria arribar en el món del futbol?
Al món del futbol ja he arribat on havia d’arribar. He tingut bons entrenadors (Xavi Ceballos), tinc grans companys que s’hi poden dedicar perquè poden fer algun caler (Roger, Andrei, Robert Montal, Robert Perera,...) i tinc companys que s’hi han dedicat (Pau, Carru, Angel...) però que ara també estan en situació de jugar per “matar el cuc”.
- Ens podries fer un últim balanç o resum de la teva vida futbolísticament parlant?
El balanç de la meva vida futbolística es molt bo, he jugat molts anys a molts nivells, però per qualsevol futbolista del món no hi ha millor manera que acabar la vida futbolística en l’equip del teu poble, amb els amics del poble i envoltat de gent que t’aprecia i et fa sentir a gust dintre del grup tot i que no pugui rematar de cap!!
Gràcies per aquest últim mig any futbolístic companys...
Cognoms: Menció Bou
Sobrenom: Arni
Edat: 23 anys
Data de naixement: 11/12/1985
Lloc de naixement: Vilobí d’Onyar
Nacionalitat: Catalana
Altura: 1m 66cm
Pes: 64kg
Posició: Migcampista
Un futbolista en actiu: Larsson
Un futbolista inactiu: Stoichkov
CLUBS ANTERIORS I CATEGORIES:
- Vilobí C.F. totes les categories des de l’any 1990 fins el 2001 (Molts ascensos en moltes categories diferents)
- Penya Esportiva Bons Aires temporada 2001/2002 Juvenil 1er Divisió
- Vilobí C.F. temporada 2002/2003 Juvenil Preferent
- U.E Cassà temporada 2003/2004 Juvenil 2na Divisió (Ascens)
- F.C. Vilobí temporada 2007/2008 – 2008/2009
- Quin és el millor record que tens de tots aquests anys?
El millor record són els inicis especialment, en els quals cada diumenge a primera hora tots els pares i fills quedàvem davant l’antiga seu social del Vilobí Club de Futbol i anàvem a jugar els partits, sovint contra nens que el dilluns ens trobàvem a classe i en fèiem broma del partit jugat el dia anterior. La majoria d’aquests pares i nens érem de Vilobí, i molts d’aquests nens a part de compartir vestidor compartíem escola i amistat. També hem quedo amb les desenes de persones que he conegut gràcies al futbol i amb els pocs però grans amics que hi he fet.
- Una experiència inoblidable?
Una experiència inoblidable va ser la temporada anterior, tot i que els resultats no acompanyessin feia goig veure de nou 16-17 nois residents a Vilobí jugant sota el nom del Vilobí. Pocs pobles poden dir que han aconseguit això, tot i que va ser breu, però molt i molt divertit.
- Una anècdota que recordaràs sempre?
Anècdotes n’he viscut moltíssimes, des de jugar contra en Messi fins a ser company de vestidor i de camp dels meus millors amics de Vilobí (Jose, Miguel, Mirs, Josep Duran, i un llarg etc.), fet inimaginable 3 anys enrere. També recordaré el regal que em van fer l’any passat els companys d’equip quan es va acabar la temporada (la samarreta signada) i sens dubte el sopar final de temporada a casa de la família Casteyó-Bou.
- Què és el primer que penses en saltar al terreny de joc?
Al saltar al camp el que ARA penso es en que ni jo ni cap company meu es lesioni i, sobretot, en que tots disfrutem del nostre hobby i acabem contents i fent cerveses a Can Ginesta tot rient-nos del partit. Abans pensava diferent, però ara i a 3era Regional crec que no pots pensar més enllà.
- Els teus gols van sempre dedicats a algú o no ho acostumes a fer?
No faig gols i els pocs que faig no els sé ni celebrar...però tinc pendent abans no acabi l’any dedicar-ne un a l’Albert Magallan, al Presi i als companys que m’aguanten cada entreno!
- Què n’esperes treure d’aquesta nova etapa al FC Vilobí?
Que la gent de Vilobí torni a anar al camp a veure futbol, que els companys que venen de fora es sentin com si fossin de Vilobí i, sobretot, que segueixi el bon rotllo que hi ha dintre d’aquest vestidor des de la temporada passada.
- Quin és el teu millor suport dins aquest club?
Dintre del vestidor crec que tots ens fem amb tots, no hi ha un suport especial, bé que es veritat que amb els companys de Vilobí és amb qui més confiança, els altres nouvinguts són gent molt sociable i “bona gent” amb els quals també hi ha cert vincle de confiança ja.
- Veus el futbol simplement com una diversió o realment busques intentar guanyar-t’hi la vida si es pogués en un futur?
Per mi el futbol ara per ara es un passatemps, un “hobby”, una manera de fer vida social i veure els amics, desconnectar del ritme diària, estar una mica en forma i no oblidar patrons importants de la vida com el companyerisme, sentiment de grup i equip, i, sobretot, respectar i aprendre de les persones que diària o setmanalment dediquen part del seu temps a que aquest petit club però gran família segueixi endavant i motivat (persones com en Caste, la Sandra, en Pau, en Carru, en Felip, l´Oriol, en Sergi Valverde, etc etc)
- On t’agradaria arribar en el món del futbol?
Al món del futbol ja he arribat on havia d’arribar. He tingut bons entrenadors (Xavi Ceballos), tinc grans companys que s’hi poden dedicar perquè poden fer algun caler (Roger, Andrei, Robert Montal, Robert Perera,...) i tinc companys que s’hi han dedicat (Pau, Carru, Angel...) però que ara també estan en situació de jugar per “matar el cuc”.
- Ens podries fer un últim balanç o resum de la teva vida futbolísticament parlant?
El balanç de la meva vida futbolística es molt bo, he jugat molts anys a molts nivells, però per qualsevol futbolista del món no hi ha millor manera que acabar la vida futbolística en l’equip del teu poble, amb els amics del poble i envoltat de gent que t’aprecia i et fa sentir a gust dintre del grup tot i que no pugui rematar de cap!!
Gràcies per aquest últim mig any futbolístic companys...
