Nom: Albert
Cognoms: Vilà i Rovira
Sobrenom: Tico
Edat: 26
Data de naixement: 21/11/1982
Lloc de naixement: Sant Dalmai
Nacionalitat: Catalana
Alçada: 1,80 mts
Pes: 87 kg
Cognoms: Vilà i Rovira
Sobrenom: Tico
Edat: 26
Data de naixement: 21/11/1982
Lloc de naixement: Sant Dalmai
Nacionalitat: Catalana
Alçada: 1,80 mts
Pes: 87 kg
Minuts jugats: 467
Gols: 1
Targetes grogues: 0
Targetes vermelles: 0
POSICIÓ: Defensa - Migcampista
Un futbolista en actiu: Jordi Matamala - Coro - Serrano
Un futbolista inactiu: Jon Andoni Goikoetxea
CLUBS ANTERIORS:
Vilobi CF (de benjamins fins a Cadets)
CCE Montessori - Palau (tres anys de juvenils)
CCE Montessori - Palau (2n entrenador (3 anys) i entrenador de l'equip infantil (2 anys))
CCE Montessori-Palau (campionat intermunicipal de futbol sala - quarts classificats)
CATEGORIES:
Benjamins - Alevins - Infantils - Cadets al Vilobí CF
Montessori Palau fins a juvenils.
- Quin és el millor record que tens de tots aquests anys?
N'hi ha moltíssim però potser destacar l'any que vàrem guanyar la lliga amb els infantils del Vilobí, que també va ser l'any que vaig fer el meu primer gol jugant a futbol 11 (perquè a benjamins ja n'havia fet molts). Solia jugar de defensa i aquell any de mig esquerra. Va estar molt bé perquè d'aquella lleva va sortir una bona fornada de futbolistes: l'entrenador ara està fent de director esportiu a un club de segona A, el porter va estar a punt de fitxar per aquest mateix club aquest estiu, i altres jugadors que estan jugant ara a segona B - Tercera o categories inferiors (Troyano, Taberner, Dario, ...). També vaig disfrutar molt en el primer any de cadet amb en Pere Gil d'entrenador. I també molts bons anys els de jugador al Montessori Palau en categoria juvenil: vaig tenir d'entrenador el mestre per excel·lència del futbol MANEL CARBÓ, en Josep Espuña i un tal Pau Rovira. També com a entrenador tinc molts i molts bons records de segon entrenador amb en Jordi Ruiz, actual entrenador del Bescanó B, amb qui ara encara coincidim a vegades.
- Una experiència inoblidable?
Els gols que he marcat, especialment dos: el primer amb el Vilobí a categoria infantil i el gol que vaig marcar enguany contra l'Hostalriquenc.
També recordo molt i molt el partit que vaig fer al camp de Santa Cristina d'Aro amb el Montessori, on va estar caient un gran xaparron però vaig ser l'únic amb dos dits de front que va portar quecs d'alumini (per cert que me'ls va deixar el gran il·lustre capità JORDI C.!), i vaig fer un partidàs i vaig fer com dos o tres pals (jugava de lliure...).
Potser podria explicar-ne alguna altre però ara ben bé no les recordo i tampoc és plan d'enrollar-me.
- Una anècdota que recordaràs sempre?
Que sempre m'he caracteritzat com a jugador i entrenador com una persona tranquila, però l'any passat al camp del Santa Eugènia (diga-li Can Gibert) com a entrenador vaig perdre els nervis amb un àrbitre i l'hi vaig dir que era més dolent que les llenties, que era un fill de la grandíssima senyora de peu de carretera i que si tenia por que el linxessin els d'aquella barriada... amb aquestes van aparèixer tot de gent que ho van sentir i vaig sortir viu de miracle... els del Santa Eugenia es van encarregar de fer manipular l'acte i em van caure tres partits... i vaig fer molts amics...
Una anècdota una mica més simpàtica és que entrenant a categoria cadets, el meu company i jo vàrem substituir un nano a qui havíem estat esbroncant per la falta d'esforç i compromís. Això passava al camp de la Bisbal. Quan varem substituir, el noi amb 15 anys acabats de fer, s'assenta esbufegant a la banqueta i ens comenta: "em podreu aconseguir condons, és que aquesta tarda he de follar i no hi ha manera d'aconseguir-ne". El meu company i jo encara estem a la banda riguent....
- Què és el primer que penses en saltar al terreny de joc?
Que haig de sortir a donar el millor de mi mateix i que si estic allà és perquè algú ha confiat en mi i haig de tornar aquesta confiança a tothom qui ho fa. També penso que si faig tot el que l'entrenador m'ha demanat al vestidor faré un bon partit, però si encara faig més estaré supersatisfet. Aquest any també, quan surto penso en la metàfora del sumar-restar-multiplicar i dividir.
Un futbolista en actiu: Jordi Matamala - Coro - Serrano
Un futbolista inactiu: Jon Andoni Goikoetxea
CLUBS ANTERIORS:
Vilobi CF (de benjamins fins a Cadets)
CCE Montessori - Palau (tres anys de juvenils)
CCE Montessori - Palau (2n entrenador (3 anys) i entrenador de l'equip infantil (2 anys))
CCE Montessori-Palau (campionat intermunicipal de futbol sala - quarts classificats)
CATEGORIES:
Benjamins - Alevins - Infantils - Cadets al Vilobí CF
Montessori Palau fins a juvenils.
- Quin és el millor record que tens de tots aquests anys?
N'hi ha moltíssim però potser destacar l'any que vàrem guanyar la lliga amb els infantils del Vilobí, que també va ser l'any que vaig fer el meu primer gol jugant a futbol 11 (perquè a benjamins ja n'havia fet molts). Solia jugar de defensa i aquell any de mig esquerra. Va estar molt bé perquè d'aquella lleva va sortir una bona fornada de futbolistes: l'entrenador ara està fent de director esportiu a un club de segona A, el porter va estar a punt de fitxar per aquest mateix club aquest estiu, i altres jugadors que estan jugant ara a segona B - Tercera o categories inferiors (Troyano, Taberner, Dario, ...). També vaig disfrutar molt en el primer any de cadet amb en Pere Gil d'entrenador. I també molts bons anys els de jugador al Montessori Palau en categoria juvenil: vaig tenir d'entrenador el mestre per excel·lència del futbol MANEL CARBÓ, en Josep Espuña i un tal Pau Rovira. També com a entrenador tinc molts i molts bons records de segon entrenador amb en Jordi Ruiz, actual entrenador del Bescanó B, amb qui ara encara coincidim a vegades.
- Una experiència inoblidable?
Els gols que he marcat, especialment dos: el primer amb el Vilobí a categoria infantil i el gol que vaig marcar enguany contra l'Hostalriquenc.
També recordo molt i molt el partit que vaig fer al camp de Santa Cristina d'Aro amb el Montessori, on va estar caient un gran xaparron però vaig ser l'únic amb dos dits de front que va portar quecs d'alumini (per cert que me'ls va deixar el gran il·lustre capità JORDI C.!), i vaig fer un partidàs i vaig fer com dos o tres pals (jugava de lliure...).
Potser podria explicar-ne alguna altre però ara ben bé no les recordo i tampoc és plan d'enrollar-me.
- Una anècdota que recordaràs sempre?
Que sempre m'he caracteritzat com a jugador i entrenador com una persona tranquila, però l'any passat al camp del Santa Eugènia (diga-li Can Gibert) com a entrenador vaig perdre els nervis amb un àrbitre i l'hi vaig dir que era més dolent que les llenties, que era un fill de la grandíssima senyora de peu de carretera i que si tenia por que el linxessin els d'aquella barriada... amb aquestes van aparèixer tot de gent que ho van sentir i vaig sortir viu de miracle... els del Santa Eugenia es van encarregar de fer manipular l'acte i em van caure tres partits... i vaig fer molts amics...
Una anècdota una mica més simpàtica és que entrenant a categoria cadets, el meu company i jo vàrem substituir un nano a qui havíem estat esbroncant per la falta d'esforç i compromís. Això passava al camp de la Bisbal. Quan varem substituir, el noi amb 15 anys acabats de fer, s'assenta esbufegant a la banqueta i ens comenta: "em podreu aconseguir condons, és que aquesta tarda he de follar i no hi ha manera d'aconseguir-ne". El meu company i jo encara estem a la banda riguent....
- Què és el primer que penses en saltar al terreny de joc?
Que haig de sortir a donar el millor de mi mateix i que si estic allà és perquè algú ha confiat en mi i haig de tornar aquesta confiança a tothom qui ho fa. També penso que si faig tot el que l'entrenador m'ha demanat al vestidor faré un bon partit, però si encara faig més estaré supersatisfet. Aquest any també, quan surto penso en la metàfora del sumar-restar-multiplicar i dividir.
També solia pensar fins fa unes setmanes si he rajat d'algú de l'altre equip a la web de l'Obispado però no sol passar, bueno ho hauria de vigilar d’aquí unes setmanes amb el motorista aquell (si ja ho sé és central de l'inter però ja m'enteneu colloooons!).
- Els teus gols van sempre dedicats a algú o no ho acostumes a fer?
Bueno, n'he fet pocs però el primer el vaig dedicar al meu pare, i els dos o tres més, als meus avis que en pau descansin.
- Què n’esperes treure d’aquesta nova etapa al FC Vilobí?
Passar una bona estona en les 4 hores d'entreno setmanal i en les 2 de futbol per desconnectar de la rutina diària i passar-ho bé amb una colla de gent que som uns apassionats del futbol i que ens encanta jugar-hi i bé. També estic content perquè he conegut (realment) gent que abans només els hi deia hola i adéu i m'han caigut molt simpàtics. Penso que som un equip amb molt bon rotllo i a vegades per aconseguir metes importants en equips el bon rotllo és primordial per després tenir èxits esportius.
- Quin és el teu millor suport dins aquest club?
Una mica tothom, m'agrada estar de bones amb tothom i conèixer a tothom i que tothom es senti a gust. El primo potser és a qui tinc més confiança, però amb el capi Jordi C. que ja ens coneixíem, però en general em cau bé tothom. A destacar el bon rollo amb Ribes, Montal, i altres.
- Veus el futbol simplement com una diversió o realment busques intentar guanyar-t’hi la vida si es pogués en un futur?
Lo més trist del futbol és que hi hagi gent que s'hi guanyi la vida. El futbol ha de ser una diversió i la gent ha de disfrutar jugant-hi. Si et pares a pensar, tota la gent que diu que s'hi dedica, realment quants anys s'hi dedica? quants anys te dura el cuento del futbol? i després què.... penso que el futbol ha de ser una cosa addicional, i que si tothom fos així encara seria molt més divertit. Lo important és que tothom tingui alguna cosa en què guanyar-se la vida (estudiar, treballar, etc.) i que el futbol sigui una cosa addicional. No dic que no s'hagin de pagar els jugadors per certes despeses que tenen, però en el fons lo que han de fer és jugar per disfrutar. Ara a vegades es confon que disfrutar vol dir passar de tot: sudar d'anar a entrenos, passar de tots als partits, etc. .... el futbol també ha de ser una mostra de capacitat de compromís i de lluita comuna per uns objectius que perseguim tots en comú.
- On t’agradaria arribar en el món del futbol?
No tinc cap preferència, simplement jugaré o entrenaré o el que faci falta m’entres el futbol m'il·lusioni i em diverteixi. En el moment en què no vegi il·lusió per el futbol el deixaré i faré altres coses, però dubto que un esport que m'ha agradat tant sempre em desil·lusioni en algun moment...
- Ens podries fer un últim balanç o resum de la teva vida futbolísticament parlant?
He disfrutat i seguiré disfrutant molt del futbol (i això no es paga amb diners)
