.
- Què és el primer que penses quan sents la paraula “futbol”?
Penso i sento que representa la meva manera de viure amb mi mateix i de conviure amb els altres. No hi ha dia de la meva vida sense futbol. Recordo l’anunci de la cervesa Heineken, amb un eslògan que deia “piensa en verde” doncs jo “penso en futbol”!!
- Creus que el futbol és simplement un esport o és alguna cosa més?
Crec que el futbol es una droga social...!
un entrenador anomenat Bill Shankly deia “ algú va dir que el futbol és una cosa de vida o mort. I jo agrego que és molt més que això” estic amb ell, la meva curta però variada experiència en aquest esport em diu que el futbol no té guió, vaja com la vida.
- Com vas conèixer el FC Vilobí?
Pràcticament a tots els integrants de l’entitat, els conec. El futbol, no deixa de ser un esdeveniment social i amb molts dels jugadors del FC Vilobí ens uneix l’amistat o la complicitat de néixer al mateix poble.
- Què creus que representa pel poble una entitat com aquesta?
Aquesta pregunta té una dificultat afegida, jo no sé que pensa el poble del FC Vilobí, ni tant sols que representa pel poble que hi hagi un equip de futbol, tampoc sé quina és la implicació de l’Ajuntament envers el FC Vilobí... Però personalment si em poso en el lloc d’algun dels jugadors del poble que juga a l’equip, entenc que deu ser un orgull defensar un escut i el nom del teu poble per tota la província, en definitiva formar part de la història recent del FC Vilobí
- Què n’opines de que hagi “ressuscitat” el futbol a Vilobí?
El Vilobí, C.F. va deixar una essència futbolística al poble de Vilobí d’Onyar. Molts nens i adolescents que durant aquella època daurada mai es van poder sentir realitzats com a futbolistes ni tampoc és van sentir identificats amb l’equip de futbol del seu poble, aquest futbol “ressuscitat” els hi dona l’oportunitat de fer-ho. Tinc clar que el futbol uneix i el FC Vilobí ha aconseguit unir varies generacions, trobo genial i obligatori que hi hagi futbol a Vilobí.
- Confies en que aquesta plantilla podrà assolir tots els seus propòsits o creus que serà una cosa passatgera?
La continuïtat va lligada amb el compromís de tots els integrants. Assolir els propòsits? Il·lusió, sacrifici, situacions adverses, s’han de superar molts obstacles, però tinc entés que hi ha una gran predisposició per part de tots els components del club.
- Quina creus que pot ser la major dificultat per aquest equip?
Volen fer esport, volen jugar a futbol, volen formar part d’un col·lectiu, volen entrenar entre setmana, volen competir els dissabtes, tot això ho fan sense que ningú els obligui, per tant no tenen cap dificultat ni major ni menor. Només pot existir alguna dificultat o problema quan el nivell competitiu que es plantegi l’entitat superi les exigències reals de l’equip
- Des de la temporada 2007-2008 a la 2008-2009 el club a sofert molts canvis, des dels jugadors fins a la directiva amb un canvi també de presidència. Què n’opines d’aquests canvis?
Estar al capdavant d’un col·lectiu suposa dedicació, desgast, implicació, prendre decisions justes amb coherència i objectivitat... dur una vida paral·lela amb la família, el treball i a sobre formar part de la junta directiva o presidència d’una entitat te molta responsabilitat i s’ha de tenir molta capacitat de treball, d’autoexigència i d’autocrítica.
Per tant entenc que tots els canvis son per millorar en qualitat o en quantitat.
- Veus correcte agafar gent de fora el municipi o creus que tots els jugadors haurien de ser del poble?
Per identificar-se en un projecte, en un equip, en un grup humà, no és necessari ser natural del poble, simplement assumint cadascú el rol que li pertoca. I sobretot sumar!!
- Si poguessis agafar alguna cosa d’aquest equip i posar-lo en el teu, que seria?
A Sant Hilari, em sento recolzat per la Junta Directiva, valorat pels jugadors, em sento realitzat com a entrenador. No canvio res de la meva plantilla per cap altra per respecte i perquè tinc una confiança enorme amb els meus jugadors des de el principi fins al final, intentem corregir per millorar i de l’error aprenem, cada vegada ens equivoquem menys i el marge de millora és molt gran.
- Quan es diu FC Vilobí, hi ha una tendència en relacionar-ho directament amb l’antic Vilobí CF. Quina creus que és la diferencia positiva entre els dos equips?
L’estructura esportiva del Vilobí CF durant aquells 25 anys, serà irrepetible, no es comparable. El Sr. Josep Panella va ser un avançat en el temps del futbol i de la gestió d’un club, a la província i perquè no dir-ho a Catalunya hi ha un abans i un després de la desaparició del Vilobí CF (fusió amb El Girona FC) fins aquell moment era una referència futbolística per molts jugadors de totes les edats.
- I la negativa?
Que no hi hagi una estructura de club piramidal, m’agradaria que en totes les edats hi hagués un equip de futbol a Vilobí, benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils i que es reflexessin amb el 1er equip del seu poble. Evidentment la taxa de natalitat influeix...
- Has anat a veure algun partit de l’equip aquesta temporada?
No!! entreno dos equips i segueixo molt d’aprop la meva categoria, m’agrada anar a veure el proper rival per fer l’informe, això em priva de veure partits del FC Vilobí, però sempre demano el resultat a l’Arnau Menció o a en Josep Durán.
- Com definiries el joc del FC Vilobí?
No el puc definir ja que no l’he vist jugar durant la temporada, l’11 de setembre vàrem jugar en contra però en un partit de caire amistós, no puc ni vull extreure conclusions. Tothom em parla molt bé d’Andrei..., he jugat amb en Sergi Valverde, amb en Dani Turón, amb en Jordi Carruana, amb en Felip Rodriguez, la tècnica individual d’en Roger Casteyó, la classe de l’Angel Esquinas els conec a tots, els he vist jugar quan eren petits, en Miquel Mir, en Quim Noguera, el “crack” de l’Arnau Menció etc...
- Quin creus que pot ser el rival més fort d’aquesta temporada?
Qualsevol dels primers quatre classificats, però avui dia en el futbol no hi ha partit fàcil, ja que l’entrenador de qualsevol equip organitza els jugadors en el camp de la millor manera per potenciar les virtuts i amagar les carències individuals i col·lectives.
- Com bé sabràs s’ha format com una espècie de seguidors de l’equip. Creus que aquest moviment beneficia o perjudica a l’equip?
Ells també formen part de l’espectacle, si sumen, és beneficiós per l’equip!
- T’atreviries a parlar d’un ascens a 2ona regional per aquesta temporada o quan creus que es podria fer possible?
Per aquesta temporada ho veig difícil, el Blanes Atlètic, el Lloret “B”, el Farners “B” i l’Obispado tenen l’ascens com un objectiu marcat des de l’inici de la temporada i la trajectòria d’aquests és bona ja que han perdut pocs punts, el Blanes Atlètic per exemple no ha perdut cap partit encara, és un clar candidat. Tampoc crec que sigui una necessitat ni una prioritat el fet de pujar de categoria pel FC Vilobí.
Per acabar, des del FC Vilobí, volem agrair-te la teva confiança i demanar-te un últim missatge cap al nostre club:
No sóc ningú per donar cap missatge, però sento una enveja sana de vosaltres que podeu gaudir del futbol a 2 minuts de casa, amb bon rollo, amb feeling entre vosaltres i en un “privilegi” d’instal·lacions com les que teniu, el camp de gespa natural de Vilobí ha estat una enveja per molts clubs de la província.
Us deixo amb una frase que m’agrada molt:
“entre les dificultats, s’amaga l’oportunitat”
- Què és el primer que penses quan sents la paraula “futbol”?
Penso i sento que representa la meva manera de viure amb mi mateix i de conviure amb els altres. No hi ha dia de la meva vida sense futbol. Recordo l’anunci de la cervesa Heineken, amb un eslògan que deia “piensa en verde” doncs jo “penso en futbol”!!
- Creus que el futbol és simplement un esport o és alguna cosa més?
Crec que el futbol es una droga social...!
un entrenador anomenat Bill Shankly deia “ algú va dir que el futbol és una cosa de vida o mort. I jo agrego que és molt més que això” estic amb ell, la meva curta però variada experiència en aquest esport em diu que el futbol no té guió, vaja com la vida.
- Com vas conèixer el FC Vilobí?
Pràcticament a tots els integrants de l’entitat, els conec. El futbol, no deixa de ser un esdeveniment social i amb molts dels jugadors del FC Vilobí ens uneix l’amistat o la complicitat de néixer al mateix poble.
- Què creus que representa pel poble una entitat com aquesta?
Aquesta pregunta té una dificultat afegida, jo no sé que pensa el poble del FC Vilobí, ni tant sols que representa pel poble que hi hagi un equip de futbol, tampoc sé quina és la implicació de l’Ajuntament envers el FC Vilobí... Però personalment si em poso en el lloc d’algun dels jugadors del poble que juga a l’equip, entenc que deu ser un orgull defensar un escut i el nom del teu poble per tota la província, en definitiva formar part de la història recent del FC Vilobí
- Què n’opines de que hagi “ressuscitat” el futbol a Vilobí?
El Vilobí, C.F. va deixar una essència futbolística al poble de Vilobí d’Onyar. Molts nens i adolescents que durant aquella època daurada mai es van poder sentir realitzats com a futbolistes ni tampoc és van sentir identificats amb l’equip de futbol del seu poble, aquest futbol “ressuscitat” els hi dona l’oportunitat de fer-ho. Tinc clar que el futbol uneix i el FC Vilobí ha aconseguit unir varies generacions, trobo genial i obligatori que hi hagi futbol a Vilobí.
- Confies en que aquesta plantilla podrà assolir tots els seus propòsits o creus que serà una cosa passatgera?
La continuïtat va lligada amb el compromís de tots els integrants. Assolir els propòsits? Il·lusió, sacrifici, situacions adverses, s’han de superar molts obstacles, però tinc entés que hi ha una gran predisposició per part de tots els components del club.
- Quina creus que pot ser la major dificultat per aquest equip?
Volen fer esport, volen jugar a futbol, volen formar part d’un col·lectiu, volen entrenar entre setmana, volen competir els dissabtes, tot això ho fan sense que ningú els obligui, per tant no tenen cap dificultat ni major ni menor. Només pot existir alguna dificultat o problema quan el nivell competitiu que es plantegi l’entitat superi les exigències reals de l’equip
- Des de la temporada 2007-2008 a la 2008-2009 el club a sofert molts canvis, des dels jugadors fins a la directiva amb un canvi també de presidència. Què n’opines d’aquests canvis?
Estar al capdavant d’un col·lectiu suposa dedicació, desgast, implicació, prendre decisions justes amb coherència i objectivitat... dur una vida paral·lela amb la família, el treball i a sobre formar part de la junta directiva o presidència d’una entitat te molta responsabilitat i s’ha de tenir molta capacitat de treball, d’autoexigència i d’autocrítica.
Per tant entenc que tots els canvis son per millorar en qualitat o en quantitat.
- Veus correcte agafar gent de fora el municipi o creus que tots els jugadors haurien de ser del poble?
Per identificar-se en un projecte, en un equip, en un grup humà, no és necessari ser natural del poble, simplement assumint cadascú el rol que li pertoca. I sobretot sumar!!
- Si poguessis agafar alguna cosa d’aquest equip i posar-lo en el teu, que seria?
A Sant Hilari, em sento recolzat per la Junta Directiva, valorat pels jugadors, em sento realitzat com a entrenador. No canvio res de la meva plantilla per cap altra per respecte i perquè tinc una confiança enorme amb els meus jugadors des de el principi fins al final, intentem corregir per millorar i de l’error aprenem, cada vegada ens equivoquem menys i el marge de millora és molt gran.
- Quan es diu FC Vilobí, hi ha una tendència en relacionar-ho directament amb l’antic Vilobí CF. Quina creus que és la diferencia positiva entre els dos equips?
L’estructura esportiva del Vilobí CF durant aquells 25 anys, serà irrepetible, no es comparable. El Sr. Josep Panella va ser un avançat en el temps del futbol i de la gestió d’un club, a la província i perquè no dir-ho a Catalunya hi ha un abans i un després de la desaparició del Vilobí CF (fusió amb El Girona FC) fins aquell moment era una referència futbolística per molts jugadors de totes les edats.
- I la negativa?
Que no hi hagi una estructura de club piramidal, m’agradaria que en totes les edats hi hagués un equip de futbol a Vilobí, benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils i que es reflexessin amb el 1er equip del seu poble. Evidentment la taxa de natalitat influeix...
- Has anat a veure algun partit de l’equip aquesta temporada?
No!! entreno dos equips i segueixo molt d’aprop la meva categoria, m’agrada anar a veure el proper rival per fer l’informe, això em priva de veure partits del FC Vilobí, però sempre demano el resultat a l’Arnau Menció o a en Josep Durán.
- Com definiries el joc del FC Vilobí?
No el puc definir ja que no l’he vist jugar durant la temporada, l’11 de setembre vàrem jugar en contra però en un partit de caire amistós, no puc ni vull extreure conclusions. Tothom em parla molt bé d’Andrei..., he jugat amb en Sergi Valverde, amb en Dani Turón, amb en Jordi Carruana, amb en Felip Rodriguez, la tècnica individual d’en Roger Casteyó, la classe de l’Angel Esquinas els conec a tots, els he vist jugar quan eren petits, en Miquel Mir, en Quim Noguera, el “crack” de l’Arnau Menció etc...
- Quin creus que pot ser el rival més fort d’aquesta temporada?
Qualsevol dels primers quatre classificats, però avui dia en el futbol no hi ha partit fàcil, ja que l’entrenador de qualsevol equip organitza els jugadors en el camp de la millor manera per potenciar les virtuts i amagar les carències individuals i col·lectives.
- Com bé sabràs s’ha format com una espècie de seguidors de l’equip. Creus que aquest moviment beneficia o perjudica a l’equip?
Ells també formen part de l’espectacle, si sumen, és beneficiós per l’equip!
- T’atreviries a parlar d’un ascens a 2ona regional per aquesta temporada o quan creus que es podria fer possible?
Per aquesta temporada ho veig difícil, el Blanes Atlètic, el Lloret “B”, el Farners “B” i l’Obispado tenen l’ascens com un objectiu marcat des de l’inici de la temporada i la trajectòria d’aquests és bona ja que han perdut pocs punts, el Blanes Atlètic per exemple no ha perdut cap partit encara, és un clar candidat. Tampoc crec que sigui una necessitat ni una prioritat el fet de pujar de categoria pel FC Vilobí.
Per acabar, des del FC Vilobí, volem agrair-te la teva confiança i demanar-te un últim missatge cap al nostre club:
No sóc ningú per donar cap missatge, però sento una enveja sana de vosaltres que podeu gaudir del futbol a 2 minuts de casa, amb bon rollo, amb feeling entre vosaltres i en un “privilegi” d’instal·lacions com les que teniu, el camp de gespa natural de Vilobí ha estat una enveja per molts clubs de la província.
Us deixo amb una frase que m’agrada molt:
“entre les dificultats, s’amaga l’oportunitat”
