-Ja fa dues temporades que el FC Vilobí està jugant a la tercera categoria territorial. Com et sents sabent que aquest equip existeix gràcies a la teva idea de fundar-lo?
Jo només vaig fer el pas que molt jovent del poble esperava que algú fes
-Què és el que et va incitar a fer-ho?
Veure el tros de camp que tenim i l’avorriment del jovent del poble, sobretot , els dissabtes a la tarda.
-En la 1era temporada vas ocupar el càrrec d’entrenador i actualment, n’ets el president. Quines són les diferències que hi has trobat?
En la primera temporada, m’hi vaig comprometre per engrescar-los, aquesta vaig dir que els ajudaria en el que calgués i em van muntar aquesta ensarronada.
-Com definiries aquest equip?
Una colla de persones collonudes que fan esport.
-I ara una mica més complicat, com definiries a cada persona que fan possible el FC Vilobí:
Pau Rovira- L’anima, la il·lusió i el seny d’aquest equip.
Albert Magallan – Poques persones del equip estan tan implicades i il·lusionades com ell
Santi Bautista – Es tot cor i nervi.
Jordi Carruana- Un exemple d’implicació fins al final
David Casals – Una grata sorpresa, molt bon porter
Nil Casteyó – Jove que l’hi cal creure un xic mes amb ell mateix
Roger Casteyó – Junt amb l’Andrei, de les millors davanteres del grup.
Andrei Catana – M’agradaria comptar amb ell molts anys
Àngel Esquinas – Un exemple per els joves de com viure l’esport
Carles Garcia – A la seva edat, no pot demanar-se-li res mes del que fa.
Jesús Manrique – Posa l’anima en el que fa, llàstima de les lesions.
Miquel Mir – Apart d’ésser superenrotllat, em guardo a la memòria i per sempre el seu gol al camp del Obispado.
Robert Montal – Un 10 com a jugador i un 20 com a persona
Quim Noguera - Implicat sempre al màxim.
Robert Parera – Tros gros de central.
Jordi Ribas – Un dels jugadors que ha progressat mes en aquests 2 anys.
Felip Rodriguez – En Patxi es especial, es un xic parent de tots.
Arnau Mencio – Durant un temps, tots em sigut l’Arnau Menció .
Jony Salvador – El dia que es cregui que es un jugador de futbol, serà dels millors de la categoria.
Dani Turon – Un portaràs, podria millorar si es cuides un xic.
Sergi Valverde – L’anarquista del equip, fa el que pensa que ha de fer.
Albert Vila- Sempre compleix.
Aniol Vilarnau – L’altre jugador que ha progressat molt en aquests 2 anys.
Marc Yebra – Quant sortia ho donava tot.
Josep Johe - Sempre a l’hora i sempre al seu lloc.
Felip Mato – Un home bàsic i imprescindible en aquest equip.
Sandra Paradeda – L’enveja dels altres equips.
-Quina creus que és la major diferència entre el FC Vilobí de la primera temporada amb el de la segona?
L’únic que ha canviat de la primera a la segona temporada son els objectius marcats.
-Arribant ja a final de temporada, quin equip creus que serà l’equip que pujarà a 2ona?
M’agradaria que pujes el Farners
-Què penses quan sents:
CF OBISPADO – Un grup d’amics molt implicats i amb molta il·lusió
CF LLORET – No els conec tan, però porten una bona temporada
FARNERS UE – Enemic a batre dins el camp, companys a fora i amb ells sempre que calgui.
CF.HOSTALRIC – Un equip que s’ha vist sorprès del nivell de la categoria.
MAÇANET LA FIRA – Un grup d’amics que es reuneixen per fer esport
-De totes les jornades viscudes fins a dia d’avui, quin és el partit que t’ha marcat més? Per què?
De tots els partits guardo bons records, inclús de les derrotes .
-Com creus que afecten les comparacions d’aquest FC Vilobí amb l’antic Vilobí CF?
No crec que siguin comparables, eren diferents maneres de veure el futbol, i el Vilobi CF, un referent en l’historia del futbol a la província de Girona.
-Creus que aconseguireu arribar tant lluny o simplement és una cosa que ja ni es planteja?
No es planteja, per poble i per disponibilitats, en agradaria estar a 2ona.regional, algun dia.
L’any passat el FC Vilobí va entrar en una mala dinàmica de baralles, insults on fins i tot la federació va arribar a tancar el camp. Com vas viure tots aquells incidents?
Els incidents van ser puntuals, vàrem tenir mes repercussió del que va passar realment.
Jo només vaig fer el pas que molt jovent del poble esperava que algú fes
-Què és el que et va incitar a fer-ho?
Veure el tros de camp que tenim i l’avorriment del jovent del poble, sobretot , els dissabtes a la tarda.
-En la 1era temporada vas ocupar el càrrec d’entrenador i actualment, n’ets el president. Quines són les diferències que hi has trobat?
En la primera temporada, m’hi vaig comprometre per engrescar-los, aquesta vaig dir que els ajudaria en el que calgués i em van muntar aquesta ensarronada.
-Com definiries aquest equip?
Una colla de persones collonudes que fan esport.
-I ara una mica més complicat, com definiries a cada persona que fan possible el FC Vilobí:
Pau Rovira- L’anima, la il·lusió i el seny d’aquest equip.
Albert Magallan – Poques persones del equip estan tan implicades i il·lusionades com ell
Santi Bautista – Es tot cor i nervi.
Jordi Carruana- Un exemple d’implicació fins al final
David Casals – Una grata sorpresa, molt bon porter
Nil Casteyó – Jove que l’hi cal creure un xic mes amb ell mateix
Roger Casteyó – Junt amb l’Andrei, de les millors davanteres del grup.
Andrei Catana – M’agradaria comptar amb ell molts anys
Àngel Esquinas – Un exemple per els joves de com viure l’esport
Carles Garcia – A la seva edat, no pot demanar-se-li res mes del que fa.
Jesús Manrique – Posa l’anima en el que fa, llàstima de les lesions.
Miquel Mir – Apart d’ésser superenrotllat, em guardo a la memòria i per sempre el seu gol al camp del Obispado.
Robert Montal – Un 10 com a jugador i un 20 com a persona
Quim Noguera - Implicat sempre al màxim.
Robert Parera – Tros gros de central.
Jordi Ribas – Un dels jugadors que ha progressat mes en aquests 2 anys.
Felip Rodriguez – En Patxi es especial, es un xic parent de tots.
Arnau Mencio – Durant un temps, tots em sigut l’Arnau Menció .
Jony Salvador – El dia que es cregui que es un jugador de futbol, serà dels millors de la categoria.
Dani Turon – Un portaràs, podria millorar si es cuides un xic.
Sergi Valverde – L’anarquista del equip, fa el que pensa que ha de fer.
Albert Vila- Sempre compleix.
Aniol Vilarnau – L’altre jugador que ha progressat molt en aquests 2 anys.
Marc Yebra – Quant sortia ho donava tot.
Josep Johe - Sempre a l’hora i sempre al seu lloc.
Felip Mato – Un home bàsic i imprescindible en aquest equip.
Sandra Paradeda – L’enveja dels altres equips.
-Quina creus que és la major diferència entre el FC Vilobí de la primera temporada amb el de la segona?
L’únic que ha canviat de la primera a la segona temporada son els objectius marcats.
-Arribant ja a final de temporada, quin equip creus que serà l’equip que pujarà a 2ona?
M’agradaria que pujes el Farners
-Què penses quan sents:
CF OBISPADO – Un grup d’amics molt implicats i amb molta il·lusió
CF LLORET – No els conec tan, però porten una bona temporada
FARNERS UE – Enemic a batre dins el camp, companys a fora i amb ells sempre que calgui.
CF.HOSTALRIC – Un equip que s’ha vist sorprès del nivell de la categoria.
MAÇANET LA FIRA – Un grup d’amics que es reuneixen per fer esport
-De totes les jornades viscudes fins a dia d’avui, quin és el partit que t’ha marcat més? Per què?
De tots els partits guardo bons records, inclús de les derrotes .
-Com creus que afecten les comparacions d’aquest FC Vilobí amb l’antic Vilobí CF?
No crec que siguin comparables, eren diferents maneres de veure el futbol, i el Vilobi CF, un referent en l’historia del futbol a la província de Girona.
-Creus que aconseguireu arribar tant lluny o simplement és una cosa que ja ni es planteja?
No es planteja, per poble i per disponibilitats, en agradaria estar a 2ona.regional, algun dia.
L’any passat el FC Vilobí va entrar en una mala dinàmica de baralles, insults on fins i tot la federació va arribar a tancar el camp. Com vas viure tots aquells incidents?
Els incidents van ser puntuals, vàrem tenir mes repercussió del que va passar realment.
-T’has plantejat alguna vegada deixar el teu càrrec i l’equip?
Tal com he dit, aquesta temporada només volia ajudar, 2 o 3 de la plantilla em van posar com a President, no em cal cap càrrec per ajudar-los en el que calgui.
-Aquesta temporada es va començar al 100%, amb nombroses victòries, fins que va arribar el partit de Farners-Vilobí. Què creus que ha passat?
Va donar la coincidència que el dia del Farners es va lesionar l’Àngel, amb ell i poder comptar amb en Robert Montal cada partit, jo crec que en haguéssim refet moralment de tot el que va passar aquell dia.
-Què n’opines sobre els àrbitres de 3era territorial?
Nomes que ells i nosaltres, actualment, estem de 3era.territorial.
-Finalment, aquí tens un petit espai per dir el que vulguis i a qui vulguis.
D’aquests dos anys el que em fa sentir mes orgullós es que gent del poble que ni es saludava pel carrer, s’han fet bons companys i amics i que tota la gent que ha estat i està a l’equip son acollonants, tan com a jugadors com a persones. Els que han vingut aquest any, ni triats els haguéssim trobat tan implicats i tan entranyables. Lo bo del futbol es que els companys i les històries viscudes als entrenament i als partits, quedaran a la nostre memòria per sempre.
Tal com he dit, aquesta temporada només volia ajudar, 2 o 3 de la plantilla em van posar com a President, no em cal cap càrrec per ajudar-los en el que calgui.
-Aquesta temporada es va començar al 100%, amb nombroses victòries, fins que va arribar el partit de Farners-Vilobí. Què creus que ha passat?
Va donar la coincidència que el dia del Farners es va lesionar l’Àngel, amb ell i poder comptar amb en Robert Montal cada partit, jo crec que en haguéssim refet moralment de tot el que va passar aquell dia.
-Què n’opines sobre els àrbitres de 3era territorial?
Nomes que ells i nosaltres, actualment, estem de 3era.territorial.
-Finalment, aquí tens un petit espai per dir el que vulguis i a qui vulguis.
D’aquests dos anys el que em fa sentir mes orgullós es que gent del poble que ni es saludava pel carrer, s’han fet bons companys i amics i que tota la gent que ha estat i està a l’equip son acollonants, tan com a jugadors com a persones. Els que han vingut aquest any, ni triats els haguéssim trobat tan implicats i tan entranyables. Lo bo del futbol es que els companys i les històries viscudes als entrenament i als partits, quedaran a la nostre memòria per sempre.
