Immens i complert partit el que es va veure a l'estadi aquest dissabte. L'equip estava molt mentalitzat que era un partit vital, i així va sortir a demostrar-ho. El Montessori potser arribava amb baixes significatives però tot i això no va posar les coses fàcils en cap moment.
Tot començaria ben aviat quan ja al min 4, Jonny feia una jugada per banda i després de retallar davant un rival, posava la pilot amb precisió cap a Oscar perquè aquest rematés de cap a dins la porteria d'Efren (min 4 1-0). Això va donar la tranquil•litat que el Vilobí necessitava per desplegar el magnífic futbol que sap desenvolupar. Tanmateix, el rival estava molt ben posat a dins al camp i conscient de les limitacions per les baixes, esperava qualsevol jugada de contraatac per sorprendre el rival. Al min 22 una jugada entre Jonny i Oscar va acabar amb el xut de l'últim molt ben aturada per el porter visitant. Al min 23, Pau tenia una doble ocasió després d'un potent xut que va parar el porter, i el mateix jugador selvatà va recollir el refús però enviant aquest cop la pilota fora. Al min 25, una gran combinació entre Soto, Roger i Oscar feia que l'últim transformés el segon gol de la tarda (min 25 2-0). Abans de la mitja part una inoportuna jugada va fer que Jonny es lesionés i hagués de ser substiuit per Andrei.
A la segona part el Vilobí va volgué sortir a adormir el partit i a jugar molt plàcidament el futbol que sabia fer, amb un control absolut del partit, tenint en compte que el rival físicament estava ja una mica cremat. Tot i això, aquesta tranquil•litat que va reclamar el míster en el vestidor, es va transformar en excés de confiança. Al min 6, després d'una pilota perduda tontament a mig del camp, el Montessori va enviar el primer contraatac executat perfectament per el dorsal n 9 , Salvador (min 6 2-1). Això no va fer posar nerviós als vilobinencs, i tot i això no s'havien despertat encara i en una jugada similar, el dorsal 11, Carreras, encarava davant un providencial Carruana que desviava la pilota a córner. Al min 13 però, el dorsal 9, Salvador, aprofitava una recuperació després d'una errada de Pau i encara altre cop Carru superant-lo de nou (min 13 2-2) .A partit d'aquí el Vilobí es va recordar que estava jugant-se el titol i l'ascens i que allò no podia estar anant com anava. L'equip va reaccionar molt bé i al min 21 arribava el nou gol de Soto després d'una centrada de Nil (min 21 3-2). El rival ja no oferia gairebé resistència, després del brutal esforç, i el Vilobí es va retrobar amb el seu bon joc. Al min 30, Andrei sentenciava ja qualsevol dubte i feia un bon gol (min 30 4-2), resultat que acabaria tancant el partit. A partir d'aquí es van donar una sèrie de canvis a totes dues banquetes i el partit no va tenir més història que aquesta.
Ara el Vilobí només depèn d'ell per encarar el gran derbi de dissabte al camp del Lloret, on segur que a ningú li faltarà motivació i si el Vilobí guanya aquest partit i el següent a Arbúcies, el Vilobí es proclamaria campió de lliga i pujaria matemàticament. Tot això no passarà si el dissabte no es fa un bon partit a Lloret i s'aconsegueix, com a mínim 1 punt. Per això és important demanar a la magnífica afició que ens ve donant tot el seu suport all llarg de la temporada, que ara més que mai ens vingui a ajudar perquè sense ells tot això no tindria sentit
Tot començaria ben aviat quan ja al min 4, Jonny feia una jugada per banda i després de retallar davant un rival, posava la pilot amb precisió cap a Oscar perquè aquest rematés de cap a dins la porteria d'Efren (min 4 1-0). Això va donar la tranquil•litat que el Vilobí necessitava per desplegar el magnífic futbol que sap desenvolupar. Tanmateix, el rival estava molt ben posat a dins al camp i conscient de les limitacions per les baixes, esperava qualsevol jugada de contraatac per sorprendre el rival. Al min 22 una jugada entre Jonny i Oscar va acabar amb el xut de l'últim molt ben aturada per el porter visitant. Al min 23, Pau tenia una doble ocasió després d'un potent xut que va parar el porter, i el mateix jugador selvatà va recollir el refús però enviant aquest cop la pilota fora. Al min 25, una gran combinació entre Soto, Roger i Oscar feia que l'últim transformés el segon gol de la tarda (min 25 2-0). Abans de la mitja part una inoportuna jugada va fer que Jonny es lesionés i hagués de ser substiuit per Andrei.
A la segona part el Vilobí va volgué sortir a adormir el partit i a jugar molt plàcidament el futbol que sabia fer, amb un control absolut del partit, tenint en compte que el rival físicament estava ja una mica cremat. Tot i això, aquesta tranquil•litat que va reclamar el míster en el vestidor, es va transformar en excés de confiança. Al min 6, després d'una pilota perduda tontament a mig del camp, el Montessori va enviar el primer contraatac executat perfectament per el dorsal n 9 , Salvador (min 6 2-1). Això no va fer posar nerviós als vilobinencs, i tot i això no s'havien despertat encara i en una jugada similar, el dorsal 11, Carreras, encarava davant un providencial Carruana que desviava la pilota a córner. Al min 13 però, el dorsal 9, Salvador, aprofitava una recuperació després d'una errada de Pau i encara altre cop Carru superant-lo de nou (min 13 2-2) .A partit d'aquí el Vilobí es va recordar que estava jugant-se el titol i l'ascens i que allò no podia estar anant com anava. L'equip va reaccionar molt bé i al min 21 arribava el nou gol de Soto després d'una centrada de Nil (min 21 3-2). El rival ja no oferia gairebé resistència, després del brutal esforç, i el Vilobí es va retrobar amb el seu bon joc. Al min 30, Andrei sentenciava ja qualsevol dubte i feia un bon gol (min 30 4-2), resultat que acabaria tancant el partit. A partir d'aquí es van donar una sèrie de canvis a totes dues banquetes i el partit no va tenir més història que aquesta.
Ara el Vilobí només depèn d'ell per encarar el gran derbi de dissabte al camp del Lloret, on segur que a ningú li faltarà motivació i si el Vilobí guanya aquest partit i el següent a Arbúcies, el Vilobí es proclamaria campió de lliga i pujaria matemàticament. Tot això no passarà si el dissabte no es fa un bon partit a Lloret i s'aconsegueix, com a mínim 1 punt. Per això és important demanar a la magnífica afició que ens ve donant tot el seu suport all llarg de la temporada, que ara més que mai ens vingui a ajudar perquè sense ells tot això no tindria sentit
Anims i a seguir treballant...
