Bon partit el que va disputar el FC Vilobí al camp del Breda. Tot i que no es va poguer sumar més que un punt i que sembla que els estadístics aficionats situen el nostre equip ja fora de tota opció d’aspirar a gunyar la lliga o de conquistar l’ascens, el FC Vilobí va jugar un bon partit. Bon partit ja des de l’inici, on tot i alguns desajustos al mig del camp, l’equip vilobinenc va ser el qui va dominar i no es va contagiar del futbol de “patacada i avall” que practicava el Breda. Tot i que el Vilobí ja de ben d’hora va disposar de bones ocasions per avançar-se. Tot va canviar quan Pau va marcar un gol que el senyor col•legiat extranyament va anul•lar. Aquest gol hagués marcat clarament un altre signe del partit.
Tot i això el partit no se li va escapar al nostre equip i va seguir gaudint d’ocasions. L’expulsió de Jony potser va fer que el Breda es motivés una mica més, i tot i el gol del nostre equip per part de Manrique, les ocasions es van fer paleses en amdues porteries, d’on s’ha de destacar un subliminal Carru. Les ocasions finals errades per Andrei i per Carlitos van fer que al final ens quedéssim amb un punt, injust, però real. Això fa que potser no tinguem tantes opcions d’aconseguir l’objectiu dessitjat, però també hem de pensar que aquesta ensopegada també la poden tenir els rivals, i sobretot hem de fer el que sempre hem dit: anar partit a partit i jugar el gran futbol que sabem. “Qui riu últim, riu millor”.
Ànims i a seguir treballant.
Tot i això el partit no se li va escapar al nostre equip i va seguir gaudint d’ocasions. L’expulsió de Jony potser va fer que el Breda es motivés una mica més, i tot i el gol del nostre equip per part de Manrique, les ocasions es van fer paleses en amdues porteries, d’on s’ha de destacar un subliminal Carru. Les ocasions finals errades per Andrei i per Carlitos van fer que al final ens quedéssim amb un punt, injust, però real. Això fa que potser no tinguem tantes opcions d’aconseguir l’objectiu dessitjat, però també hem de pensar que aquesta ensopegada també la poden tenir els rivals, i sobretot hem de fer el que sempre hem dit: anar partit a partit i jugar el gran futbol que sabem. “Qui riu últim, riu millor”.
Ànims i a seguir treballant.
