Bona victòria que va obtenir al Vilobí, després d’una setmana dura, i on es va haver de jugar en un camp en males condicions. Tot i això el Vilobí va demostrar que el té un equip fort i unit, i que sap superar qualsevol dificultat.
El partit va començar rodó per els vilobinencs, ja que ben aviat Andrei obriria el marcador (0-1 min 4), despres d’una passada de Pau, i on va xutar creuat a la porteria contrària. El Vilobí tot i les males condicions del terreny i de les pilotes, va intentar jugar un futbol atractiu, i fruït d’això anàven sorgint les ocasions: a Pau se li anul•lava un gol per dubtós fora de joc, una doble d’ocasió de Manrique i d’Eric (molt actiu en tot el partit), tot això, fins que Soto va aconseguir fer un bonic gol després d’una passada llarga de Lara que va saber empalmar tal com baixava (0-2 min 22). El domini del Vilobí era clar i evident i el contrari només podia fer ús de la duresa d’algun seu jugador i d’algunes descissions casolanes del jove col•legiat. Al minut 32, Andrei va sentenciar pràcticament el matx amb el 0-3 després d’un xut fluix però efectiu, altre cop creuat. Tot i això, la falla de concentració en defensa va fer que ells tinguessin un intent d’ocasió amb un xut al pal.
A la segona part, el míster Javi Garcia, va donar entrada als jugadors de banqueta que van saber complir bastant bé les seves funcions, però el partit es va anar convertint en una pena per culpa de la negativa dels de Maçanet a no volguer jugar a futbol, de protestar totes les actuacions del Vilobí i a més a més d’encarar-se amb algunes persones del públic. Aquest fet va ser bastant lamentable, però tot i així, el Vilobí no li va perdre la cara al partit, i va intentar jugar a futbol i crear noves ocasions, entre falta i falta que rebia, això sí. El Vilobí va tenir algunes ocasions de gol fins que, Oscar va aconseguir el (0-4 min 67) i Eric al min 88 va marcar de falta directa el definitiu (0-5).
Així el Vilobí va obtenir un clar triomf i no va fallar davant l’oportunitat de les ensopegades que van tenir Lloret i Montessori, per bé que la dels segons va benefiicar la victòria de l’Hostalric. Ara el Vilobí ja ha de pensar amb el proper partit, que a priori ha de ser davant un rival assequible però que tots (equip i a fició) sabem que en aquests partits s’ha de sortir molt concenrats perquè després poden venir els problemes.
Ànims i a seguir treballant...
El partit va començar rodó per els vilobinencs, ja que ben aviat Andrei obriria el marcador (0-1 min 4), despres d’una passada de Pau, i on va xutar creuat a la porteria contrària. El Vilobí tot i les males condicions del terreny i de les pilotes, va intentar jugar un futbol atractiu, i fruït d’això anàven sorgint les ocasions: a Pau se li anul•lava un gol per dubtós fora de joc, una doble d’ocasió de Manrique i d’Eric (molt actiu en tot el partit), tot això, fins que Soto va aconseguir fer un bonic gol després d’una passada llarga de Lara que va saber empalmar tal com baixava (0-2 min 22). El domini del Vilobí era clar i evident i el contrari només podia fer ús de la duresa d’algun seu jugador i d’algunes descissions casolanes del jove col•legiat. Al minut 32, Andrei va sentenciar pràcticament el matx amb el 0-3 després d’un xut fluix però efectiu, altre cop creuat. Tot i això, la falla de concentració en defensa va fer que ells tinguessin un intent d’ocasió amb un xut al pal.
A la segona part, el míster Javi Garcia, va donar entrada als jugadors de banqueta que van saber complir bastant bé les seves funcions, però el partit es va anar convertint en una pena per culpa de la negativa dels de Maçanet a no volguer jugar a futbol, de protestar totes les actuacions del Vilobí i a més a més d’encarar-se amb algunes persones del públic. Aquest fet va ser bastant lamentable, però tot i així, el Vilobí no li va perdre la cara al partit, i va intentar jugar a futbol i crear noves ocasions, entre falta i falta que rebia, això sí. El Vilobí va tenir algunes ocasions de gol fins que, Oscar va aconseguir el (0-4 min 67) i Eric al min 88 va marcar de falta directa el definitiu (0-5).
Així el Vilobí va obtenir un clar triomf i no va fallar davant l’oportunitat de les ensopegades que van tenir Lloret i Montessori, per bé que la dels segons va benefiicar la victòria de l’Hostalric. Ara el Vilobí ja ha de pensar amb el proper partit, que a priori ha de ser davant un rival assequible però que tots (equip i a fició) sabem que en aquests partits s’ha de sortir molt concenrats perquè després poden venir els problemes.
Ànims i a seguir treballant...
